«Le Petit Cirque». Basat en l'àlbum «Saisons», de Pomme. Direcció artística i de disseny: Marie Bourgeois, Yoann Bourgeois i Claire Pommet. Intèrprets: Marie Bourgeois, Kim Amankwaa, Yurié Tsugawa, Kiley Dolaway i Pomme. Arranjament musical: Pauline Denize. Quartet de corda: Pauline Denize, Camille Garin, Eva Sinclair i Maïa Collette. Disseny i actuació de vídeo: Alexandre Machefel. Vestuari: Mélodie Wronski i Ségolène Chavaren. Disseny de so i tècnic de so: Chloé Barbe. Disseny d'il·luminació i tècnic d'il·luminació: Jérémie Cusenier. Disseny d'escenografia: Marie Bourgeois, Yoann Bourgeois, Claire Pommet, Camille Duchemin i Olivier Clausse. Construcció escènica: La Fabrique à projets, C3 Sud Est i Atelier OHM. Assessorament màgic: Maxime Tabart. Tècnic principal: Olivier Clausse / Pierre-Philippe Bouard. Regidor: Etienne Debraux / Alexis Rostain. Producció: Yoann Bourgeois Art Company. Fotografies: Geoffrey Serguier, Lawrence Fafard, Domino Aurora. Coprodució Grec 2025 i Les Nuits de Fourvière de Lió. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 26 al 28 de juny 2025.
«Le Petit Cirque» ha estat l'espectacle escollit per inaugurar l'edició del Festival Grec 2025. L'atractiu principal del muntatge que reuneix circ, dansa, música, ombres xineses i manipulació audiovisual d'efectes en directe és la interpretació de la cantant i compositora francesa nascuda a Lió, Claire Pommet (Lió, 1996), coneguda artísticament amb el nom de Pomme, i l'adaptació poètica que la companyia dels germans Marie i Yoann Bourgeois ha fet del disc de Pomme titulat «Saisons». La companyia, que ha elaborat i arrodonit dins el Grec l'espectacle en estrena absoluta —només tres funcions— per reestrenar posteriorment en coproducció dins el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió, a més d'una posterior gira per diversos escenaris, basa la seva principal tesi dramatúrgica en la metàfora de la relació de l'ésser humà amb la natura. I més encertat no pot ser, un cop situats a la pedrera de Montjuïc, perquè la nit xafogosa enmig dels dies de l'onada de calor apocalíptica a l'amfiteatre de Montjuïc, una petita cria de granota de les que habiten pels jardins del Teatre Grec, va pessigollejar els peus amb sandàlies d'alguns dels espectadors de la fila, a tres o quatre grades vista de l'escenari, des d'on un servidor resseguia la trama —una trama prudentment breu, de només una hora, delicada, etèria, orgànica— que, a vaivè de la dotzena de peces de l'àlbum editat fa uns mesos de la cantant Pomme, fa un recorregut per les quatre estacions de l'any, començant per la primavera on tot esclata i reneix... [+ critica]