El còctel de «Shaking Shakespeare» torna per pocs dies a El Maldà

«Shaking Shakespeare». Concepció de Josep Fadó, Sheila Garcia i Moisès Maicas. Dramatúrgia d'Anna Soler Horta. Arranjaments musicals de Sheila Garcia. Intèrprets: Bernat Cot, Josep Fadó, Juan Bertrand, Jordi Forcadell, Gener Salicrú, Adrià Sivilla (The Hanfris Quartet), Núria Cuyàs, Laura Pau, Lluna Pindado (The Sing Song Sisters) i Paul Perera (pianista). Intèrprets 2a reposició: Maria Cirici, Josep Fadó, Paul Perera, The Hanfris Quartet (Juan Bertrand, Jordi Forcadell, Gener Salicrú, Adrià Sevilla), The Sing Song Sisters (Núria Cuyàs, Laura Pau i Lluna Pindado). Vestuari: Moon Vives. Coreografia: Maria Garriga. Il·luminació: Daniel Gener. Producció: Marina Marcos. Ajudant direcció i regidor: Albert Massanas. Direcció musical: Sheila Garcia. Direcció escènica: Moisès Maicas. El Maldà, Barcelona, 23 desembre 2015. Reposició: 10 juny 2016. Reposició: 29 agost 2016.

    Un còctel és una barreja d'alcohols i de sucs de fruites que proporcionen una beguda de gust agradable. El còctel que se serveix a la sala El Maldà es diu «Shaking Shakespeare», és a dir, en versió casolana, «Sacsejant Shakespeare» o, per als amics de confiança, «Sacsejant el Gran Willy». Aquest còctel, l'han sacsejat darrere la barra, dos grups musicals, un tenor, una directora musical i un director escènic. El Maresme de Mataró de fons. Alguns d'ells, fa dos anys, al CCCB i dins del Grec 2014, ja van fer pessigolles a William Shakespeare, el Gran Willy, amb un espectacle juvenil i postadolescent, «Shakespeare on the beat», basat en el «Somni d'una nit d'estiu». I ara hi tornen, però en una versió més variada que es mou entre el teatre de petit format, el concert de cambra i el cabaret en versió light... [+ crítica]

«Una família indecent», d’Ever Blanchet. Intèrprets: Jordi Cadellans, Cristina Solà, Iraida Sardà i Carla Lladó. Veus en off: Xavier Noms i Judit Martín. Espai escènic: Albert Borrell. Mobiliari i atrezzo: Mobles Ram, S.L. Vestuari: Pilar González. Confecció vestuari: Barbany i Jubay. Disseny il·luminació: Daniel Gener. Tècnic sala: Albert Giner. Dibuixos musicals: David Murga. Fotografia: Quim Murga. Disseny gràfic: Neus Vallespí. Producció executiva: Roxana Díaz Ortega. Ajudant direcció: Marià Font. Direcció: Miquel Murga. Producció: Teatre de la Nau, S.L. Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 6 agost 2016.

El director i promotor teatral Ever Blanchet ha recuperat una comèdia seva escrita fa uns anys, inèdita fins ara, titulada originalment «La podredumbre», basada inicialment en els estralls de la corrupció i que, un cop revisada i suposo també reescrita, ha acabat sent una metàfora sobre una altra mena de corrupció, la més amagada dins del clan familiar, dins de la "sagrada família" (una mare viuda —afortunadament per a ella—, dues filles que es fan les espavilades i un gendre funcionari amb un os a l'esquena). En clau de comèdia, Ever Blanchet dissecciona el costat fosc d'una societat instal·lada en la picaresca. L'autor juga amb un llenguatge i un registre quotidians i geogràficament locals, per relacionar el caràcter "sagrat" de la família que ha estat retitulada aquí com a "indecent" i les irregularitats legals d'un espai veí del Teatre Gaudí Barcelona on es representa l'obra, el monument inacabat i gairebé turísticament parc temàtic de la Sagrada Família... [+ crítica]

«Quan l’amor és un joc», de Miquel Murga. Intèrprets: Pere Anglas, Edu Gibert, Claudia Longarte i la col·laboració d’Edi Barceló. Espai escènic: Albert Borrell. Vestuari: Pilar González. Confecció vestuari: Barbany i Jubay. Disseny il·luminació: Daniel Gener. Selecció musical: David Murga. Fotografia: Quim Murga. Disseny gràfic: Neus Vallespí. Producció executiva: Roxana Díaz Ortega. Ajudant direcció: Marià Font. Direcció: Miquel Murga. Producció: Versus Teatre. Versus Teatre, Barcelona, 5 agost 2016.

L'amor dóna per molt. I encara més si és un joc. Com el joc que comença net i acaba enterbolit i que teixeix amb una aparent ingenuïtat la jove protagonista d'aquesta comèdia que embolica el millor amic del seu pare en un moment que les veteranes relacions de parella d'ells dos trontolla. Miquel Murga no abandona el gènere de la comèdia —que hauríem d'anomenar de bulevard sense complexos— i que l'ha portat als escenaris en les últimes temporades amb la direcció de muntatges com «Divorci», «T'estimo, però no tant» o «Vis a vis a Hawai». Aquest estiu fa doblet amb l'autoria i direcció de «Quan l'amor és un joc», al Versus Teatre, i amb la direcció d'«Una família indecent», d'Ever Blanchet, al Teatre Gaudí Barcelona (motiu d'una altra crítica aquí mateix). L'estiu del 2016 és, sobretot, l'estiu de Rio de Janeiro —els Jocs Olímpics han amagat per uns dies els problemes socials i polítics que viu el Brasil— i Miquel Murga, que amb Rio hi té una flaca, ha recuperat la comèdia que l'estiu del 2006, fa deu anys, va estrenar al Teatre Borràs amb el títol «Tres dies a Rio», amb Xavier Serrat, Mireia Sanmartín, Carme Canet, Santi Sans i ell mateix com a actor, sota la direcció aleshores d'Anna Sabaté... [+ crítica]