22 de juny 2015

FiraTàrrega 2015 ofereix com a novetat una jornada inaugural amb tres grans espectacles dins d'un programa que aplega 800 professionals del teatre de carrer i una cinquantena de companyies

Més de 800 professionals de les arts escèniques i 56 companyies participen en la pròxima edició de FiraTàrrega, que se celebrarà del 10 al 13 de setembre. Una de les novetats d'aquest any és que la jornada inaugural comptarà amb tres grans espectacles, entre els quals destaca Insectotròpics amb 'Compra'm', que parteix del mite grec de la capsa de Pandora i que aborda la possibilitat de redimir el món a partir de destruir tot el que ens importa. FiraTàrrega 2015 arrencarà amb els mexicans Vaca 35, que presentaran 'Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido', un espectacle concebut com una gran història d'amor en la qual a partir de la gastronomia es parla de tot, i amb 'Sifonòfor', d'Animal Religion, una visió artística del treball col·lectiu per fer néixer del desordre el que ningú no podria construir sol. Aquests tres espectacles s'integren en la secció oficial, en què n'hi haurà un total de 22, entre els quals destaquen també 'Hands down', de la Company Chamaleo, que investiga sobre els conflictes humans a partir del ball; 'Purpusii', de Cia. en Diciembre, una immersió en el món oníric i ple de moviments, desequilibris i jocs; o 'Pinocchio', de La Baldufa, que tracta d'un nen lliure que aprèn a créixer i que és una reflexió sobre l'educació. Un altre dels plats forts d'aquesta edició, per la qual s'espera que passaran unes 100.000 persones, són les noves creacions de les companyies Vero Cendoya, Íntims Produccions o els balears Auments, a més de Leandre, amb l'espectacle clown 'Iceberg'. Amb 1,12 milions d'euros de pressupost, dels quals 833.800 són subvencions, de la Generalitat de Catalunya (408.000), l'Ajuntament de Tàrrega (196.300), la Diputació de Lleida (154.500) i el ministeri de Cultura (75.000), aquest any FiraTàrrega ha organitzat per primera vegada el Fresh Street, un seminari europeu per al desenvolupament de les arts de carrer que reunirà més de 200 agents culturals [+ informació]

19 de juny 2015

La companyia La Brutal fa una marató de sis hores al Teatre Lliure de Montjuïc amb la reposició de la trilogia que integra «Tot pels diners»

Des de l'abril fins ara, s'ha estrenat a l'Espai Lliure de Montjuïc la proposta de la companyia La Brutal consistent en una trilogia batejada amb el títol: «Tot pels diners». Les tres obres de la trilogia han suscitat un remarcable interès de públic i crítica per la seva temàtica, per l'originalitat de les qüestions tractades i també pel conjunt del repartiment, molts d'ells provinents de La Kompanyia Lliure, que s'han alternat en les tres obres o fin si tot hi han repetit. L'únic personatge comú que ha aparegut a les tres i és l'anomenat, en algunes ocasions, Dylan (Manel Sans) que ha mantingut l'enllaç entre les tres obres: 'Mammón', 'Cleòpatra' i 'L'onzena plaga'. Una altra catacterística de la trilogia és que l'autoria i la direcció han estat fetes a sis mans. Així, la primera obra és una creació i direcció de Nao Albet i Marcel Borràs; la segona, és d'Iván Morales, dirigida també per ell mateix; i la tercera, és de Victoria Szpunberg, dirigida en aquest cas per un dels fundadors de La Brutal, David Selvas. Entre els intèrprets de la marató (només dos dies, 20 i 21 de juny, a partir de les 16:00 h) hi ha Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Manel Sans, David Selvas, David Verdaguer, Anna Azcona i Clàudia Benito [+ crítica]

17 de juny 2015

«Incendis», de Wajdi Mouawad. Traducció de Cristina Genebat. Intèrprets: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Clàudia Font, Carles Martínez (2015), Xavier Ricart (2012), Xavier Ruano. Espai escènic: Oriol Broggi i Sebastià Brossa. Il·luminació: Albert Faura. Vestuari: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel. So: Oriol Broggi. Ajudant direcció: Ferran Utzet. Direcció: Oriol Broggi. Producció de La Perla 29. Teatre Romea, Barcelona, 24 febrer 2012. Reposició: Teatre Romea, Barcelona, 5 desembre 2012. Reposició: Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 17 juny 2015

L'any 1988, una jove libanesa, Souha Fawaz Béchara, nascuda a Beirut el 1967, en una família cristiano-ortodoxa, membre del Front Nacional de la Resistència Libanesa, durant la invasió israeliana del Líban el 1982, va intentar matar a trets, a casa seva, després de guanyar-se com a professora d'aeròbic la confiança de la seva dona, el general Antoine Lahad, cap de l'Exèrcit del Líban Sud. Detinguda i tancada sense judici a la presó de Kfar Ryat, torturada repetidament durant deu anys, Souha no va ser alliberada fins al 1998, gràcies a les pressions internacionals. Va ser el 2003, quan Souha Béchara va publicar la seva autobiografia, 'Resistance: My Life for Lebanon', una història que és la base dels fets reals en els quals s'inspira el dramaturg Wajdi Mouawad (Beirut, Líban, 1968) per construir la immensitat dramàtica de l'obra 'Incendis', estrenada primer al teatre, representada en diversos escenaris internacionals, entre altres el Festival d'Avinyó, dins d'una tetralogia de l'autor, i adaptada després al cinema per Denis Villeneuve, una pel·lícula nominada als Oscars 2011 com a millor film en llengua estrangera... [+ crítica]

12 de juny 2015

Invitacions per a l'acte d'homenatge a Josep Maria Benet i Jornet amb motiu del seu 75è aniversari i en un moment de lluita personal contra l'Alzheimer

Amb motiu del 75è aniversari de Josep Maria Benet i Jornet, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) han volgut retre-li un homenatge [16 de juny, 20:00 h, Sala Gran TNC]. En aquests moments, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet està afrontant amb gran valentia la malaltia de l'Alzheimer i vol també encoratjar les persones que es troben en aquesta situació així com el seu entorn, a més de conscienciar la societat de la necessitat de continuar investigant. Josep Maria Benet i Jornet és una de les figures fonamentals de la dramatúrgia catalana. És pare i, avui també, avi de totes les generacions posteriors del teatre en llengua catalana, autors i autores guiats i emparats pel seu enorme mestratge. L'acte d'homenatge consta de lectures de fragments de la seva obra dramàtica, que abasta més de cinquanta anys dedicats a l'escriptura, a càrrec d'actors i actrius com Mercè Aránega, Clàudia Benito, Jordi Boixaderas, Pep Cruz, Sara Espígul, Maife Gil, Anna Güell, Cesca Piñón, Mont Plans, David Selvas, Lluís Soler i Pau Vinyals, sota la direcció de Lourdes Barba, Sergi Belbel, Xavier Alberti i Toni Casares.

¿COM ACONSEGUIR INVITACIONS PER A L'ACTE?
El Teatre Nacional de Catalunya posa a disposició del públic algunes invitacions. Com que l'aforament és limitat, s'atenen les peticions per ordre de sol·licitud (màxim 2 entrades per persona). Cal portar l'entrada impresa per poder accedir-hi i el sistema per aconseguir l'entrada és a través del web del TNC, apartat "ENTRADES" introduint el codi TNCPAPITU a l'espai promocional.

08 de juny 2015

«L'onzena plaga», de Victoria Szpunberg. Intèrprets: Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Manel Sans, David Selvas i David Verdaguer. Escenografia i vestuari: Jose Novoa. Construcció escenografia: Xarli. Meritori escenografia: Marc Salicrú. Caracterització: Paula Ayuso. Il·luminació: Raimon Rius. So: Mar Orfila. Direcció: David Selvas. Companyia La Brutal. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 7 juny 2015.

Sopar al jardí. Gespa artificial. Pastís de cal Escribà per llepar-s'hi els dits. Quatre personatges inicials: una parella homosexual i una altra heterosexual. I un exemplar de Google Glass que, a més de convertir qui les porta en un unicorn de vidre, augmenten la realitat i atorguen a l'usuari les possibilitats de les aplicacions d'un smartphone o un ordinador a l'alçada d'un ull de la cara que, d'altra banda i tot sigui dit, és el que costen. Però tant les Google Glass com el pastís de cal Escribà desapareixen de la pista a la primera escena en un plis plas i no se'n parlarà més. Una decepció per als amants de les tecnologies i una altra decepció per als llépols. I és que l'obra que tanca la trilogia 'Tot pels diners' és així: posa la mel a la boca i, tot just paladejar-la, canvia de tast... [+ crítica]

04 de juny 2015

«Rateta... i si escombres l'escaleta?». Adaptació i versió lliure del conte popular, a càrrec de Macià G. Olivella. Música de Ferran González. Intèrprets: Mariona Campos, Marcel Clement (2013), Olga Fañanàs, Marc Miramunt, Roc Olivé i Esther Pérez-Ferrer. Escenografia: Jove Teatre. Vestuari: José Carrasco. Confecció: Them. Confecció màscares i barrets: Pepita Mercader. Coreografies: Esther Pérez. Titelles: Maties Gimeno. Il·luminació i so: Francesc Campos. Producció musical: The Kaktus Music Corporation. Ajudant direcció: Maties Gimeno. Direcció: Maria Agustina Solé. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina, Barcelona, 7 abril 2013. Reposició: 6 juny 2015. A partir 3 anys.

El xotis el van popularitzar i el ballaven els xulos de la vila de Madrid. I, ben mirat, el continuen fent ballar encara avui a tots els altres, en un altre mena de ball. Potser per això, segurament, el compositor Ferran González, entre altres peces, ha adaptat uns passos del popular xotis castís en aquest musical que adapta el conte popular i que, de la mà de l'autor Macià G. Olivella, insereix els passatges clàssics dins d'una adaptació lliure que protagonitza una rateta que, seguint la línia coneguda, espera trobar un dineret per comprar-se un llacet i, de passada, mentre escombra, es deleix plena de fantasia per si pot viure en pròpia cua la història romàntica del conte que li han explicat... [+ crítica]

El Guasch Teatre de BCN abaixa la persiana després de presentar concurs de creditors

Conegut principalment per la seva programació de teatre familiar, el Guasch Teatre tanca les portes després d'haver presentat concurs de creditors. L'empresa ha acomiadat els treballadors. En el web apareix aquest missatge: “Aquest cap de setmana, per causes totalment alienes al teatre, no oferirem teatre infantil. Perdoneu les molèsties.” Exmembres de la plantilla i companyies vinculades a la sala han confirmat el tancament. L’empresa ha extingit el contracte als dos últims membres de la plantilla aquest maig però els treballadors amb nòmina han cobrat fins al darrer mes, segons una de les treballadores afectades. Les mateixes fonts indiquen que el teatre havia reduït ingressos progressivament i no ha pogut continuar amb l’activitat teatral. El tancament deixa un dels teatres amb temporada estable adreçada al públic familiar sense programació. Tot i que la majoria de sales ofereixen també programació familiar, el Guasch Teatre ho feia ininterrompudament durant tot l'any, a excepció del mes d'agost, i amb diverses possibilitats horàries de cap de setmana. El teatre va néixer a mitjan dels anys noranta com a Teatre de l'Eixample sota l'impuls dels actors i directors Joan Guasch i Marta Carbonell, que ja es dedicaven al sector a través d'una agència de càsting i producció escènica, i es va rebatejar posteriorment com a Guasch Teatre després de la mort del pare de la família, l'any 2000. El seu fill, Joan Guasch Carbonell, es va fer càrrec a partir d'aquell moment de la gestió, que ara, a causa dels deutes acumulats, ha estat qüestionada per exmembres del teatre i companyies que han col·laborat en la programació.

03 de juny 2015

«Els dies feliços», de Samuel Beckett. Traducció de Sergi Belbel. Intèrprets: Emma Vilarasau i Òscar Molina. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Nina Pawlowsky. Caracterització: Toni Santos. Il·luminació: Kiko Planas. So: Jordi Bonet. Ajudant direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 28 maig 2014. Reposició: 3 juny 2015.

Diuen que va ser l'actriu Emma Vilarasau qui va demanar a Sergi Belbel si li agradaria dirigir-la en una versió de l'obra 'Els dies feliços', de Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989). Potser sí que va ser així. En tot cas això és una mica com allò de l'ou i la gallina, que encara no se sap del tot qui o què va ser primer. El que sí que és clar és que Emma Vilarasau —recentment guardonada amb un premi Max per la seva interpretació a l'obra 'Barcelona', de Pere Riera, també premiada amb un altre Max com a millor text—, sembla que tenia ganes de submergir-se de mig cos en avall, després de tant donar la cara a l'escenari i la pantalla, darrere la màscara de Samuel Beckett i en l'absurditat del paisatge desolat que, a finals dels cinquanta i inicis dels seixanta, encantava els desencantats de l'època.. [+ crítica]